Actualidad Noticias 1423 Les cadenes de Marsella en la catedral de València

1423 Les cadenes de Marsella en la catedral de València

Formació
15 des. 2021
Teniente de Navío: Juan José Esteban Garrido
FVCV

A principis del segle XV, València tenia una posició geoestratègica inigualable en el centre del Mediterrani occidental. Alfons V va trobar a la ciutat del Túria tot el que necessitava per als seus projectes d'expansió marítima pel Mediterrani.

Durant el segle XV, València va viure la seua centúria d'or, convertint-se en una de les places financeres més fortes del Mediterrani i finançant a Alfons V. A la fi d'aquest segle, es va convertir en l'urbs més poblada d'Espanya.

Aquest també és el segle en el qual la vela llatina va quedant relegada i van apareixent tipologies de naus originàries del món Atlàntic, on la vela quadra era la més utilitzada.

La infraestructura naval i financera de València es desenvolupa gràcies a l'ús de la navegació per mars i oceans com el mitjà de transport i comunicació més ràpid, segur i econòmic.

Les tropes d'Alfons el Magnànim s'havien batut pel control del Regne de Nàpols contra les de Lluís III d'Anjou, a qui pertanyia Marsella. Gènova estava molt ben defensada, però Marsella no, ja que la major part de les tropes d'Anjou estaven a Nàpols. Així que Alfons V va posar rumb cap a la capital provençal, lloc triat per a demostrar el que li esperava a aquells que pertorbaren el seu comerç marítim. ​

Actualment, la Catedral de València conserva en dues de les parets de la Capella del Sant Calze dues cadenes i un arpó. Aquestes gruixudes cadenes tancaven el port de Marsella en el segle XV i l'utensili va ser un dels usats en la batalla coneguda com “el saqueig de Marsella” per a trencar les cadenes que protegien el port marsellés.

Alfons V va deixar clar amb aquesta acció bèl·lica que anava a defensar els seus interessos comercials amb una potent flota. El govern de Marsella era conscient de l'amenaça que planava sobre la ciutat i s'havien preparat per a la defensa mobilitzant a la milícia ciutadana i adoptant totes les mesures defensives que eren a la seua mà, però la falta de tropes professionals era una feblesa manifesta.

L'entrada al port estava tancada per una cadena que va trencar Joan de Corbera, permetent l'entrada a les naus valencianes. A continuació, els valencians van atacar la muralla del port i, quan les defenses van cedir, van accedir a la ciutat per la riba nord. El saqueig i incendi va durar tres dies.

El 23 de novembre, Alfons V va reagrupar les seues forces i les va embarcar cap a les illes. D'allí va partir cap a Barcelona, portant com a trofeu les relíquies de Sant Lluís d'Anjou i les dues parts de les cadenes del port. Finalment, va preferir prosseguir fins a València, on va desembarcar el dia 12 de desembre.