XX Fites de la #CulturadelaVelaCV

Conten que existeixen tres tipus d'éssers humans: els vius, els morts i els que estan en la mar. I d'aquests últims mai han faltat en les costes de la Comunitat Valenciana. La mar ha unit sempre la nostra comunitat al món i prova d'això són els nombrosos episodis navals que han anat esdevenint al llarg de la història. Conéixer-los és el que ens permet comprendre les nostres arrels i la societat d'ahir, de hui i de sempre.  

Per això, la FVCV, estendard de la navegació a vela a la nostra regió, ha volgut d'una banda, retre homenatge i posar en valor aqueixa història marítima que ens ha format i ha fet que hui siguem el que som, i per un altre, difondre i transmetre aquesta cultura de la vela i del nostre esport a tothom. Per a això, ha creat una eina didàctica amb l'objectiu que totes les escoles de vela homologades de la FVCV puguen promoure i ensenyar ‘L'art i les aventures de la navegació a vela’.  

Tot aquest històric treball, s'ha realitzat juntament amb el Tinent de Navili (Reservista Voluntari) del Cos General de l'Armada, Juan José Esteban Garrido qui, en col·laboració amb l'Exèrcit de Terra, ha elaborat un dossier molt complet sobre les fites històriques de la cultura de la vela a la Comunitat Valenciana i que mes a mes anirem descobrint en #20hitos de la #CulturadelaVelaCV. Tot això ha sigut possible gràcies a la inestimable mediació de la Comandància Naval de València i Castelló.

Fita 2 | 442 Atac a la flota de Mayoriano a Santa Pola 

Deia Gaspar Escolano en 1610: “Es veu el vestigi d'un camí ral que des de Cartagena ve a donar dretament al lloc d'aquest Cap de l'Aljub. Descúbrese hui dia, en aquell port a tir d'arcabús del Castell de Santa Pola, un gran aljub on estava situada la ciutat, i prop d'aquesta, molts rastres del moll del port de sec”. 

Fins a 1812, Sinus Llicitanus va formar part del municipi d'Elx, quan va sol·licitar la seua independència municipal que es va aconseguir definitivament en 1835. Al seu voltant es va desenvolupar una ciutat portuària. En el complex ciutat-port de Sinus Llicitanus, el port quedava comunicat amb la ciutat mitjançant un curs fluvial. El Portus Llicitanus era el centre de dues importants rutes marítimes: una partia de la Bètica i arribava al Portus per a dirigir-se a Òstia, port de Roma a través de l'Estret de Sant Bonifaci. La segona ruta costejava el litoral llevantí. 

El Mare Nostrum va constituir el centre neuràlgic de l'Imperi Romà i el va mantindre vertebrat per una complexa xarxa de comunicacions que mantenia en relació aquesta àrea amb Roma. Els vàndals van penetrar a Hispània en el 409 juntament amb alans i suevos, saquejant una civilitzada Hispània romana en la qual van sembrar mort i destrucció. Es van dirigir al sud de la Península Ibèrica, donant el nom que ha perdurat en la història a la zona en la qual es van assentar: Andalusia. 

Convertits en bons navegants, van poder creuar al nord d'Àfrica en el 429 conquistant a poc a poc tota la Mauritana Caesariense, la Numidia africana i l'Àfrica proconsular. El graner de l'imperi occident era ara vàndal. A partir d'ací, després de conquistar també Hiponia en el seu camí, naixeria el regne pirata dels vàndals amb capital a Cartago. No obstant això, la caiguda de Cartago era el principi de la fi de Roma. L'enorme flota de guerra capturada a Cartago convertida en flota pirata, seria l'instrument de Genserico per a dominar el Mediterrani occidental i que el seu regne sobrevisquera. 

Teodosio II, emperador de Bizanci, va organitzar una expedició naval per a acabar amb Genserico, però a causa de l'atac hun a Tràcia, les tropes van haver de tornar per a atallar aqueix perill. Donades les circumstàncies, Roma i Constantinoble van considerar que el millor era pactar amb Genserico, arribant-se al tractat de l'any 442 en què es reconeixia el regne vàndal en el nord d'Àfrica. Així, l'estabilitat va durar fins al 454 en el qual va ser assassinat per l'emperador el general Aecio, vencedor d'Àtila en la batalla dels camps catalaúnicos en el 451. Després del seu crim, Valentinià III va ser assassinat en el 455 pels soldats fidels a Aecio. La flota capturada a Cartago li va permetre a Genserico portar la guerra allà on va considerar necessari en el Mediterrani Occidental fins al 534 quan un exèrcit bizantí al comandament del general Belisario reconqueriria el nord d'Àfrica per al món romà. 

Després de diferents vicissituds i derrocaments, Mayoriano es converteix en emperador en el 457, sent l'últim emperador d'occident que va intentar restaurar la grandesa de l'Imperi Romà. Va identificar a l'enemic més important i es va preparar per a l'atac al regne de Genserico, optant per construir una nova flota en els territoris reconquerits d'Hispània, sent el Portus Llicitanus el punt de concentració de la seua flota. Mayoriano va preparar al seu exèrcit i va entrar a Espanya en el 460, dirigint-se cap al Portus Llicitanus, on embarcaria amb les seues tropes per a reconquerir les províncies romanes d'Àfrica. 

Genserico va conéixer amb antelació els detalls dels plans d'atac romans i llavors, va atacar primer. El 13 de Maig la flota vàndala va visitar Santa Pola, va capturar una part i va destruir la resta de la flota concentrada en el Portus Llicitanus. Mayoriano no disposava de recursos per a aprestar una altra flota i, sense poder embarcar el seu Exèrcit, l'empresa contra el regne vàndal havia fracassat i Mayoriano va haver de signar un tractat i reconéixer a Gensérico com a Rei. 

Finalment, el prestigi de Mayoriano es va ressentir molt, al que va contribuir Ricimero, cap de la guàrdia pretoriana de Valentinià III. Est, esgrimint la deshonra que suposava per a Roma el daltabaix, va posar en marxa un motí en el qual Mayoriano va ser assassinat en el 461.