Actualidad Noticias FITA 22: SEGON CAPÍTOL DE LA TRILOGIA DE VELA LLATINA

FITA 22: SEGON CAPÍTOL DE LA TRILOGIA DE VELA LLATINA

Formació
19 gen. 2023
#Fita 22 de la #CuluradelaVelaCV
FVCV

L'Albufera ha passat de ser una llacuna de 30.000 hectàrees en la seua creació a les 2.800 actuals. La resta de la superfície s'ha anat reblint per a aconseguir terrenys de cultiu, principalment arrossars. La singularitat del llac resideix tant en el seu gran valor per comptar amb una immensa biodiversitat en vegetació i fauna, úniques i autòctones (algunes en perill extinció), com en el fet que el llac és el nexe d'unió entre més d'una dotzena de poblacions que el circumden, utilitzant embarcacions per al transport i la comunicació entre elles.

En l'Albufera l'agricultura, la caça i la pesca han sigut fonts de riquesa importantíssimes, però per a això eren necessàries les embarcacions anomenades genèricament “Albuferencs”

Dins d'aquesta denominació hi havia diferents tipologies:

“*Els Barquets” una embarcació de xicotet port i fàcil de manejar amb “perxa”, rems i fins i tot vela. No solia excedir dels cinc metres.
“Barquet Pescador”, una varietat amb la borda baixa per a poder pujar les xarxes i les arts de pesca.
“Barquet de Càrrega”, s'utilitza bàsicament per a emplenar de terra els camps, amb la proa i popa llançades per a poder maniobrar fàcilment, fer els “brins” i les faenes en els camps d'Arròs.
“Barquetot de acolmatar”, una mica més gran que el Barquet de Càrrega amb els bordos baixos, estabilitat i poca coberta. Normalment aquests no tenien vela, s'utilitzaven amb cavalls tirant des dels camins amb cordes i els de vela eren els més preparats per a dragar. Les seues dimensions eren variables i es distingeixen per la distribució de la coberta ja que tenien un espai en proa per al “remitger” i un en popa per al timoner. La popa era recta per al timó.
“*Marimatxo”, embarcació que es va començar a construir a la fi dels anys cinquanta preparada per a càrrega, resistent i amb coberta similar a la del “Barquetot”.
Hem de ressaltar per la seua importància “els Barques”, entre les quals cal destacar “la Pescadora” i “La Gambera”. Es caracteritzen per una carena més suau amb facilitat per a entrada i eixida d'aigua, amb la roda de la proa més alta i amb forma de cullera. Tenen la popa més baixa i la pala del timó més ampla i allargada per a un millor maneig. 
“La Barqueta”, la germana xicoteta de les Pescadores per a un sol tripulant.
“Els Barques de Carrega” eren les que s'utilitzaven bàsicament per al transport entre les 12 poblacions limítrofes al llac. Fins de 14 metres d'eslora, eren les més grans que van navegar.
“El Rabatjol” era una barca de passatge de correu i paqueteria entre les poblacions del llac com: El Saler, El Palmar, El Perellonet, Castellar, Albal, Alfafar, Beniparell, Catarrotja, Massanasa, Sedavi, Silla, Albalat, Cullera, Sollana, Sueca i El Perelló
No podem oblidar que l'Albufera té una sèrie de séquies com la Real del Xúquer, la Mare de Sueca, Favara, Rovella i de l'Or, a part de “ullals o brulladors” que són naixements d'aigua dolça al llarg de la seua extensió que afavoreixen el nivell mitjà de l'aigua.

Actualment la Vela Llatina en el llac de l'Albufera té una important activitat com la recuperació d'alguns tipus d'embarcacions que havien desaparegut, per mitjà de les associacions i de la Federació Cultural de Vela Llatina. Elles s'encarreguen d'organitzar anualment 10 o 12 exhibicions, amb una gran participació i espectacularitat, a més de promocionar “Trobades Culturals”.


L'interés per la Vela llatina és molt important i és mostrat tant per autoritats de la Comunitat Valenciana GVA, com per l'Ajuntament de València, qui ostenta la seua cura i propietat perquè es mantinga en condicions. Últimament gràcies al reconeixement com “BIC”, Bé d'Interés Cultural, hi ha un major control i organització per part de la Coordinadora General de L´àrea D´Ecologia Urbana Climatica i Transició Energètica; per la Diputació de València, Conselleria d'Educació Cultura i Esport, que dona suport a les exhibicions; i la creació d'una Escola de Vela Llatina homologada per la Federació de Vela de la Comunitat Valenciana, en el “Port de Catarrotja” que prepara monitors i realitza cursos anualment, mantenint visca la navegació a vela llatina.

El mes vinent parlarem de Veles, Arboradures, Corrioles, Entenimentades, materials, regles, etc. I com no, del futur.

Bibliografia, Ajuntament de València, Universitat politècnica, Pilar i Joan Rosaleny Romero fer-s'a la vela Editorial Denes.