Actualidad Noticias FITA 23: Tercer Capítol de la Trilogia de Vela Llatina

FITA 23: Tercer Capítol de la Trilogia de Vela Llatina

Formació
22 febr. 2023
Fita 23 #CulturadelaVelaCV
FVCV

Aquest món fascinant de la vela llatina s'ha forjat bàsicament amb esforç, treball i enginy, tant en la mar com en els rius i llacs.

L'objectiu de l'evolució i el seu aparell no és un altre que aconseguir navegar en totes adreces, però el més difícil lògicament ha sigut acostar-se a l'eix de l'adreça del vent, per a poder navegar a la destinació que desitgem amb qualsevol adreça del vent, en el menor temps possible.

El vent és el nostre aliat, el nostre motor. La invenció de la vela triangular ha sigut la forma més eficaç d'aprofitar-ho en totes direccions, lògicament no contra el vent, però si aconseguint uns angles de navegació desconeguts amb la vela quadrada. Per a això s'ha anat perfeccionant l'aerodinàmica de les embarcacions, les formes dels apèndixs i com no, els aparells per a aconseguir hissar l'antena, veles, tangons etc. amb menor esforç gràcies a, les corrioles, corrioles dobles, passa caps, gasses…

Les veles bàsicament són de cotó o fil de cànem amb bandes verticals, incorporant una o dues franges de rínxols paral·lels a l'antena, a vegades, també pel pujament, reforçant els seus punys amb pell per a millorar la seua resistència a l'ús i desgast. Tota l'eixàrcia de labor amb cordes trenades de jute, cànem i les corrioles (anomenats també bossells) realitzats en fusta, normalment d'olivera per ser més resistent al fregament, trencaments per la força que exerceixen les cordes (caps, escotes, bastes), amb bitas i cornamusas fabricades també en fusta.

El Pal o els pals d'una embarcació denominats “Arbre” quan són embarcacions de xicoteta eslora, se'ls pot variar el seient per a cenyir mes o donar-li millor eixida al vent. La majoria de les embarcacions de vela llatina que han navegat i naveguen per les mars utilitzen una altra vela triangular en proa subjecta a un botaló denominada “Foque”, per a augmentar la superfície velica. Habitualment tenen una quilla correguda amb pantoques generosos i inclusivament orses laterals.

Les embarcacions de vela llatina s'associen amb una cosa antiga, de temps passats, fins i tot tradicionals, quan la seua construcció, disseny, materials i aparell segueixen uns cànons transmesos pels denominats fusters de ribera. Inicialment amb el boca orella i més tard amb alguns dibuixos i plantilles, cadascun d'ells posava la seua pròpia tècnica a l'hora de construir una nova embarcació, per a anar millorant la seua eficàcia, velocitat i seguretat, excepte les quals eren per a un fi concret que requerien unes condicions especifiques.

Actualment la vela llatina en la Comunitat Valenciana, segons la zona, està més o menys present (encara que en molts llocs desgraciadament s'han perdut).

Però la Federació de Ciri de la Comunitat Valenciana ha tingut sempre un comité de ciri tradicional i llatí, presidida actualment per Pascual Orts Antón, amb un equip apassionat del ciri Tradicional o Llatina en les seues diferents modalitats. Hui dia continuen quedant algunes flotes o unitats com el “*Caero”, el “Albuferenc”, el “Enviades” o el “Llaud” al llarg de la nostra extensa Comunitat a Torrevieja, Santa Pola, el Campello, Xàbia, l'Albufera de València, Castelló, Vinaròs i algunes més que estan en procés de recuperar aquelles embarcacions que van solcar les seues aigües, per a pescar, per al transport de mercaderies o per al passatge.

I així, des de la Federació tenim tres objectius:

1. Mantindre la vela tradicional o llatina amb les característiques pròpies i autòctones de cada zona de navegació, ajudant als clubs al fet que la recuperen i mantinguen i transcrivint tots els ensenyaments orals del passat per a rescatar aquestes autèntiques joies que continuen solcant les aigües com el primer dia.
2. Secundar i treballar perquè puguen ser recuperades i, encara que la seua utilitat amb el pas del temps les ha substituïdes, almenys tindre un museu etnològic en cada ciutat en la qual aquestes embarcacions han ajudat al desenvolupament d'aquestes, recordant a futures generacions historia i importància de la vela llatina.

Cal destacar que una embarcació és tradicional quan la seua construcció, disseny, materials i aparell tenen una mateixa tipologia constructiva mostrant-se invariable al llarg del temps.

3. A la vista de la situació actual un grup d'amants d'aquesta mena de navegació, igual que va ocórrer en l'Albufera en els anys 80, es van posar a la feina per a recuperar les embarcacions autòctones: “els albuferencs”, i mantindre viva la història de la navegació en el llac de l'Albufera. D'aquesta manera, s'ha format una associació que busca mantindre viva la navegació amb vela llatina, tant en mar com en aigües interiors. Inspirats en “els barquets, els enviades o valencianes”, treballen per a desenvolupar un projecte educatiu i formatiu en vela llatina, desenvolupant una embarcació similar a les clàssiques però utilitzant eines i materials del nostre temps, per a així, crear una classe homologada de competició i oci a nivell nacional i internacional. Mantenint uns estàndards de qualitat i imatge d'embarcació clàssica, utilitzant la fusta com a principal valor, dotant-la de seguretat per a l'ensenyament (insumergible), amb una relació pese, eslora, superfície vèlica ajustada perquè siga una embarcació divertida per a tot rang d'edats, que transmeta sensacions concordes als temps que corren i que siga vàlida a les escoles de vela per a l'ensenyament, mantenint “AQUEST DRAP TRIANGULAR” com un referent de la nostra història de la vela.

Seguir compromesos en el projecte perquè la Unesco reconega a la vela llatina com Ben Immaterial de la Humanitat, conjuntament amb Croàcia, Itàlia i els països que circumden el mediterrani, realitzant tot tipus d'interaccions amb institucions, federacions i associacions de llarg a llarg del mediterrani.

Figura en l'ADN de la FVCV la vela tradicional i llatina, per la qual cosa des del club SD Vela Llatina de València Segle XXI, tenim un fort compromís amb l'ensenyament i pràctica d'aquesta modalitat de navegació ancestral al llarg de les nostres aigües.