El regatista del CN Santa Pola ens explica com van ser els 3 BFD que va obtindre un mateix dia al Sofia i les lliçons apreses

‘Després de més de quatre hores i mitja en la mar, vaig eixir amb cara de ximple’ amb aquesta frase Jorge Aranzueque comença el relat d'una jornada en la va batre el seu propi rècord: 3 BFD en un mateix dia.

Això va ser el que li va ocórrer al regatista de l'equip olímpic espanyol durant la tercera jornada del Trofeu Princesa Sofía. I us preguntareu, com li va poder arribar a succeir això? Perquè la resposta és la combinació de diversos factors, un comité amb molt bon ull i una miqueta de mala sort.

Si Comité té bon ull, et caça: lliçó del primer BFD

Aquesta és la primera lliçó que va aprendre Jorge Aranzueque quan li van xiular el primer fora de línia. Grup ore, nivell molt alt i tenia clar que si volia signar bona mànega, havia de fer molt bona eixida.

Durant tot el dia el costat del ping havia sigut el més afavorit i no va dubtar a triar-lo per a donar principi al primer eslàlom. El poc vent l'obligava a arriscar més del compte i intentant apurar al màxim, va situar mitja taula fora de línia. Mitja taula que li va costar el que seria el seu primer BFD. ‘Si Comité té bon ull, et caça’ ressalta Jorge. ‘Encara que la meua percepció era d'estar dins’ remarca.

No agafar bé les referències, té conseqüències: lliçó del segon BFD

Tenint en compte com havia anat la primera prova, Jorge va decidir canviar d'estratègia, buscaria una eixida més conservadora pensant que amb una mica de vent lliure seria suficient per a fer una bona prova. I així va ser, va eixir per meitat de línia encara que es va quedar quasi sense buit. Però va haver-hi punts fora de línia que van xiular anomenada general.

‘Entre cada prova passava una hora i hi havia molt de temps per a pensar. Em vaig adonar que aqueix no era el lloc bo així que vaig decidir que anava a barallar pel millor lloc i vaig tornar a *ping’ compte.

I si diuen que l'home és l'únic animal que entropessa dues vegades seguides amb la mateixa pedra, Jorge Aranzueque va deixar constància d'això.

Va repetir actuació i per consegüent comité li va tornar a xiular BFD. Va ser ací quan va aprendre la segona lliçó del dia. ‘Comité estava retardat, en eslàlom les eixides són de través i la meua referència no estava ben agafada. Després del primer BFD hauria d'haver repassat les meues referències’ ressalta.

Si alguna cosa ix bé, no ho repetisques: lliçó del tercer BFD

‘Per fi en la tercera prova vaig aconseguir fer una molt bona eixida per ping, just el que vaig estar lluitant tot el dia. Vaig saber marcar bé la meua posició, aguantar i eixir perfecte, amb la mala sort que la resta no el va fer i van xiular anomenada general’ compte Jorge. ‘Repetiré el mateix’ em vaig dir.

Repetir el mateix sense caure en el compte que la resta dels seus rivals, davant l'anomenada general, canviarien d'estratègia per una més similar a la seua i per tant ell, ja no ho tindria tan senzill. I així va ser, la resta de la flota va estrényer més en la línia d'eixida, Jorge no va saber mantindre la tensió ni la posició i va acabar puntuant amb un altre fora de línia al caseller.

‘Em vaig quedar amb cara de ximple, portàvem 4 hores i mitja en l'aigua literalment per a no fer res. L'única cosa que volia era arriscar perquè volia guanyar almenys una prova i em vaig passar’ relata J. Aranzueque.

‘No solc tindre BFD en eslàlom i aqueix dia vaig complir el contingent, vaig batre el meu propi rècord així que el recorde com un dia graciós en el qual vaig agafar experiència sota situacions de tensió’ conlcuye.